L’alimentació local, de qualitat i sostenible: seguretat enfront dels riscos sanitaris globals

Aquests dies vivim moments difícils, a causa dels canvis que està introduint la pandèmia de la COVID-19 en les nostres vides quotidianes. La gravetat i rapidesa en l’expansió del Coronavirus comporta la necessitat d’adoptar mesures excepcionals, que afecten la quotidianitat de la població de manera general i que, en molts casos, tenen a veure amb l’alimentació. Des de la Xarxa de Ciutats per l’Agroecologia pensem que això mereix una reflexió de fons, més enllà de l’essencial resposta, contundent i immediata, davant la crisi sanitària.

En primer lloc, la present crisi sanitària fa palesa la importància de la bona alimentació com a estratègia de salut preventiva. Resulta clau que els poders públics centren els seus esforços a fer arribar una alimentació adequada a tota la població

  • Saludable: basada en aliments vegetals frescos, llegums, cereals, fruita seca, disminució de productes d’origen animal i eliminació d’aliments processats.
  • Sostenible: que no contamina -com l’agricultura ecològica, la ramaderia extensiva i la pesca sostenible- i que reforça la nostra salut, en reduir la nostra exposició a tòxics, i a través d’un medi ambient saludable.
  • Local i de temporada: que incrementa la qualitat dels aliments, redueix desplaçaments i reforça les produccions locals petites i mitjanes.

En segon lloc, les mesures d’aïllament i tancament de fluxos ens porten a ressaltar el paper de la provisió d’aliments en l’entorn local, de cara a la seguretat alimentària. És necessari enfortir i protegir les xicotetes produccions agroalimentàries sostenibles de proximitat -agricultura familiar, agricultura ecològica, agroindústria artesanal, ramaderia extensiva i pesca artesanal i sostenible- i, especialment, a les dones productores ja que juguen un paper fonamental a l’hora de garantir un proveïment alimentari saludable i respectuós amb el medi ambient. No de bades, l’Agroecologia ha sigut reconeguda per les Nacions Unides com la principal estratègia per a aconseguir els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030.

El reforç dels teixits econòmics locals i sostenibles és una manera d’avançar-nos a la reconstrucció que, després de la crisi, caldrà afrontar. Són aquests teixits locals de producció i distribució, de suport entre persones en un mateix territori, els que estan sostenint les moltes situacions a les quals les administracions públiques no aconsegueixen fer arribar el seu suport. Per això, les administracions públiques hauran de centrar esforços a enfortir els canals de distribució de proximitat, incloent els mercats municipals i de carrer, les associacions de consum i el petit comerç. Al seu torn, seria necessari enfocar una compra pública per a l’ajuda alimentària que enforteixi la producció i distribució locals, que són les que aporten ocupació estable, seguretat, qualitat, i una cohesió social que avui, més que mai, necessitem.

Per tot això, des de la Xarxa de Ciutats per l’Agroecologia volem ressaltar el paper de les polítiques alimentàries locals per a enfortir les nostres comunitats enfront de crisis com la de la COVID-19. Entenem l’alimentació de qualitat i sostenible com un sistema bàsic i estratègic d’aprovisionament de les nostres ciutats i pobles, equiparable al proveïment d’aigua o energia. Avui és més evident que mai que hem de cuidar, de forma integral, la salut de les persones i el medi ambient. I cuidar, tant l’alimentació de totes les persones com les polítiques alimentàries que duem a terme, són claus essencials per a aconseguir-ho.

La Xarxa de Ciutats per l’Agroecologia està formada per les següents administracions locals:
Ajuntament de Saragossa (presidència)
Ajuntament de Valladolid (vicepresidència)
Ajuntament de València (secretaria)
Ajuntament de Múrcia (vocalia)
Ajuntament de Aínsa-Sobrarbe
Ajuntament de Baztán
Ajuntament de Cardedeu
Ajuntament de Còrdova
Ajuntament del Prat de Llobregat
Ajuntament de Fuenlabrada
Ajuntament de Godella
Ajuntament de Granollers
Ajuntament de Huétor-Vega
Ajuntament de Madrid
Ajuntament de Meliana
Ajuntament de Navàs
Ajuntament de Pamplona-Iruña
Ajuntament de Rivas-Vaciamadrid

Al seu torn, la Xarxa de Ciutats per l’Agroecologia s’ha dotat d’un Consell d’Organitzacions Socials, integrat per les següents entitats:

Asociación Del campo al Cole
Alianza de Solidaridad Extremeña
Associació de Consumidors i Productors La Magrana Vallesana
CERAI (Centro de Estudios Rurales y de Agricultura Internacional)
Departamento de Geografía de la Universidad de Valladolid
ECODES
Federación Ben Magec-Ecologistas en Acción
Fundació Espigoladors
Fundación Entretantos
Fundacion Mundubat
Garúa S.Coop.Mad.
Grupo de investigación SEJ-179 Universidad de Córdoba / Instituto de Sociología y Estudios Campesinos (ISEC)
Justicia Alimentaria | Veterinarios Sin Fronteras – Vetermon
La Caravana de Shiva
Mercado Social de Aragón (MesCoop, cooperativa de servicios)
Observatorio para el Derecho a la Alimentación de España
Per l’Horta
Slow Food Zaragoza
Sociedad Española de Agricultura Ecológica (SEAE)
Unión de Agricultores y Ganaderos de Aragón UAGA-COAG